diumenge, 23 de novembre del 2014

PROVES ESTANDARITZADES PER AVALUAR LA DISLÈXIA

1. AVALUAR LA DISLÈXIA

Publicat a Evaluación i diagnóstico http://www.ladislexia.net/definicion/evaluacion-y-diagnostico/

La  finalitat de l’avaluació de la dislèxia és identificar les dificultats concretes d’un subjecte, per crear el seu perfil de rendiment i poder establir un programa d’intervenció adequat. Per tant en contra de les nombroses opinions, el principal objectiu no és descartar o no el diagnòstic de dislèxia, sinó trobar les vies per poder establir un tractament efectiu, que , a més, a curt termini, descartarà o corroborarà el diagnòstic.
Quan se sospita que un infant pot ser dislèxic s’ha de portar a terme una entrevista personal amb la família en que es realitzi una anamnesi prèvia, els quals els seus punts fonamentals són els principals trets del desenvolupament, el component genètic, l’escolarització i les circumstàncies que l’han portat a pensar que pot existir una dislèxia.
Després de realitzar aquesta primere entrevista cal descartar qualsevol deficiència sensorial o cognitiva, pel que es demanarà un examen visual i un auditiu ( en cas que no s’hagin realitzat en els últims anys), i es passaran les proves oportunes per obtenir el seu CI, així com la baremació en processos de memòria de treball, la velocitat de processament, raonament perceptiu o la comprensió oral.
També es poden incloure l’avaluació d’altres capacitat Psicomotrius, tot i que no es considera necessari realitzar aquests tipus de proves sin no s’aprecien circumstàncies específiques.
-     Proves d’avaluació de la Psicomotricitat
o    Reconeixement de l’esquema corporal amb les proves de Piaget i Heta
o    Avaluació de la lateralitat amb la prova de la dominància lateral del test de Harris
o    Valoració de la percepció espacio-temporal i del funcionament perceptiu amb el test Gestàltic Viso-Motor de Laureta Bender.
Després de l’avaluació de les capacitats intel·lectuals passem a les d’anàlisi específic de la lectoescriptura, pel qual existeixen nombrosos tests estandarditzats:

EDIL: Prova de lectura on s’avalua l’exactitud, la comprensió i la velocitat.
El TALE: Constituït per varies proves de lectura i escriptura que permeten valorar ràpidament el nivell general del subjecte en aquestes tasques.
DST-J. Test per la detecció de la dislèxia: És una bateria breu d’screening o detecció ràpida de la dislèxia que s’aplica des dels 6´5 als 11 anys.
PROLEC-R: Test utilitzat de 1r a 6è de primària per avaluar els processos lectors, és dir, la capacitat lectora i les estratègies que segueix el subjecte per llegir, pel que també es poden observar quins mecanismes estan alterats.
PROLEC-SE: Test de lectura que avalua els processos lèxics, sintàctics i semàntics implicats en alumnes de 1r a 4t d’ESO.
PROESC: Test que avalua els processos implicats de l’escriptura des de 3r de Primària a 4t d’ESO.
TCP, Test de processos de comprensió: Prova que permet avaluar el nivell de comprensió lectora en infants d’entre 10 i 16 anys.
Independentment dels tests utilitzats, per realitzar una adequada avaluació de la dislèxia és imprescindible valorar certs processos específics relacionats amb la lectura que ens donaran la clau per orientar el programa de intervenció.
- Lectura de paraules i pseudoparaules
- Eficiència lectora; comprensió i fluïdesa
- Conciència fonològica: identificació i supervisió
- Memòria fonològica
- Deletreig de parules
- Reconeixement de paraules
- Escriptura de paraules al dictat
- Decisió ortogràfica
- Probes RAN ( noms ràpids d’imatges)
- Fluidesa verbal
- Expressió escrita
- Cal·ligrafia i domini matemàtic ( associat)

Fins aquí la web detalla com s’hauria de realitzar una evaluació bàsica per poder establir el diagnóstic diferencial de la dislèxia evolutiva, tot i que també anuncia dos altres tipus d’avaluacions:

a) Avaluació d’Screening

Consisteix en una avaluació breu en la que se obté  una mostra significativa del nivell lectoescriptor del subjecte, amb la finalitat de decidir si portar a terme una avaluació més exhaustiva o no, així como plantejar la necessitat d’intervenció.

Per potrar a terme l’avaluació d’Screening s’utilitza una prova d’eficiència lectora, una prova per avaluar la capacitat de decisió ortogràfica amb  pseudohomofons i una prova de lectura de paraules i pseudoparaules per analitzar el contrast, (velocitat i errors), entre ambdues.

b) Avaluació dinàmica

L’avaluació dinàmica permet valorar el progrés d’un subjecte que estigui potrant a terme un programa d’intervenció específic, amb la finalitat de valorar i controlar la seva evolució, el que a més, de donar dades sobre l’eficàcia de la intervenció, servirà de guia per anar adaptant la mateixa funció dels resultats, i permetrà modificar la intervenció per que sigui més efectiva, ja que, la heterogeneitat existent en la dislèxia, fa necessari adaptar la intervenció a las característiques d’aprenentatge de cada individu.

Per portar a terme aquest procés de seguiment utilitzen un registre d’indicadors dinàmics de l’èxit lector, que es basen amb la fluïdesa  lectora, (velocitat, exactitud), que van començar a utilitzar-se a EEUU al 2004 mitjançant els DIBELS (Dynamic Indicators of Basic Early Literacy Skills) i actualment  s’estan implantant al sistema educatiu de la Comunitat Canària amb el nom d’ IDEL, (Indicador dinámico del éxito en la lectura)

2. Proves estantadritzades

En el document següent podreu trobar un recull de les proves disponibles per tal d'avaluar la dislèxia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada