Diari del diagnòstic

Fase 1: Coneixença de l’infant, la família i planificació del treball:

A finals de setembre es realitza una primera trobada amb la família per tal de clarificar d’explicar una mica el que es pretén amb el projecte, i conèixer la seva predisposició i els horaris de Blau. S’aprofita per fer aquesta primera trobada un dilluns, mentre blau es troba a dinàmica de grup per parlar amb els pares i en acabar la dinàmica Blau s’incorporarà i se li explicarà a ell. Em sembla important poder fer-ho per separat i després de forma conjunta, ja que el registre utilitzat canvia entre els pares i Blau, i hi ha elements que es poden parlar amb major fluïdesa.

Em sorprèn les ganes que tenen els pares de poder iniciar aquest procés i les expectatives dipositades, la veritat és que em causa una mica d’impressió... no se si podré satisfer totes les seves expectatives.

Comencen a aparèixer les primeres dificultats doncs per qüestió d’horaris, les sessions seran d’uns 40 minuts tots els dilluns. Això em pot afectar a la planificació de les temporalitats marcades, doncs jo m’havia fixat sessions d’una hora de durada, i això pot significar destinar el doble de temps respecte el que tenia previst. Es pacta una entrevista per a realitzar l’anamnesi.

Quan Blau s’incorpora també es mostra il·lusionat, ja em coneix de les anteriors pràctiques, li explico una mica la meva situació d’estudiant i el que farem a les diferents sessions. Li exposo com a una dinàmica una mica d’ajuda mútua, on ell m’acompanyarà en el meu procés d’aprenentatge  i jo en el seu. Evito parlar en tot moment de diagnòstic, i sempre amb la paraula treballarem, jugarem, ens concentrarem...  Accions que impliquen motivació, treball conjunt per treure també responsabilització i pressió.

Fase 2: Recollida d’informació:

Primera entrevista amb Blau:

Primer parlo amb Blau, per recollir una mica les seva visió, parlem del que més li agrada, tant a nivell acadèmic com a nivell social, recollim l’arbre geneològic per trencar una mica el gel. Parlem de l’escola, de les sessions de grup, dels amics, de la professora, de les assignatures que mes li agraden, les que mes li costen, les relacions familiars, una mica a grans trets.

Després recullo informació una mica més de comportament acadèmic amb el llibre “ Avaluar l’aprenentatge ( de 3 a 7 anys). Matemàtiques, llenguatge i dibuix, de Joan Bonals i altres. És un llibre inferior al seu nivell acadèmic, doncs Blau té 8 anys, però l’utilitzo una mica per saber el seu punt de partida, el que té consolidat i el que no.

Anamnesi amb els pares

Per disponibilitat de sales i horaris del centre i de les professionals, compaginant els meus propis horaris amb els dels pares es decideix fer l’entrevista fora del centre, en una cafeteria molt tranquil·la, sobretot per les hores les 15:30. Penso que ha estat un error perquè li treu una mica d’importància al context professional, i tinc por que s’acabi convertint en una xerrada més que en una anamnesi, ja que les característiques de l’entorn ho poden afavorir.

Malgrat tot acaba esdevenint una bona font d’informació, utilitzo el model  d’anamnesi del llibre de la Carmen Buisàn i la Mª Angeles Marín “ Cómo realitzar un diagnostico pedagógico”. Tot i que el model es tracta d’un qüestionari tancat, el faig servir de base per mantenir una entrevista estructurada per intentar recollir tot el que cal tenir en compte. Apareixen dades molt rellevants sobretot en quan a desenvolupament psicològic ( pors, angoixes, normatives...) que penso hauré de parlar amb la psicòloga del centre.

Sorgeix un altre problema, la coordinació amb l’escola, la professora s’ha mostrat una mica contraria a poder portar a terme una entrevista amb l’escola, es troben amb una època amb moltes entrevistes amb els pares i prefereix coordinar-se telefònicament si cal amb la psicòloga del centre.

Reunió amb pedagoga i professora de repàs

Davant la impossibilitat  de poder realitzar una anamnesi amb la professora, i donat que Blau realitza classes particulars de reforç per a una persona coneguda per la tutora es realitza una reunió conjunta.

Tant jo com la professora de repàs observem les dificultats de Blau pel que fa a la concentració i en la lectoescriptura, sobretot en la comprensió de textos, una base també per a la construcció del seu aprenentatge.

Es repassen les dificultats de Blau en aquest sentit, i les conductes observades, i es planteja la necessitat que Blau necessiti una reeducació a banda d’un reforç escolar.

S’acorda iniciar els testos amb l’anàlisi de lateralitats i dislèxia, doncs preocupen certs comportaments exposats, i en proves passades anteriorment Blau presentava certs trets propis de la dislèxia.

Tota aquesta informació serà compartida entre les tres assistents a la reunió per tal de valorar l’evolució de Blau, i els resultats que vagin apareixent al llarg de l’exploració per tal de facilitar-la als pares i també adequar la intervenció del reforç.

La tutora em facilita un expedient amb totes les proves realitzades a Blau amb anterioritat, que serviran d’informació per a valorar la evolució i també hauran de configurar en l’informe anteriorment exposat.

Anàlisi de l’expedient de Blau:

Wisc-R: ( a l’edat de 6,5 anys) Amb uns resultats força inferiors a la mitja per a la seva edat sobretot en aritmètica i claus, que la pedagoga recalcula amb edats inferiors per a obtenir uns resultats dins de la mitjana 

Test DST-J ( a l’edat de 6,5 anys) amb uns resultats d’alt risc en dislèxia

Testos de dibuixos: que denoten dificultats emocionals, pels quals Blau és derivat a la psicòloga de l’euip.

MSCA: ( a l’edat de 5,3 anys) amb puntuacions inferiors a la mitjana també.

Es realitza una xerrada amb la meva tutora, que explica de nou els canvis que ha realitzat Blau, sobretot a nivell comportamental, essent primerament molt tímid, amb dificultats d’expressió, molt contingut.

També algunes de les fitxes de treball realitzades.

M’adono de  la dificultat d’interpretar els resultats i de l’ajuda que necessitaré quan em toqui fer-ho a mi. No he volgut posar aquí algunes de les conclusions extretes ja que es tracta d’un blog públic.

En aquest punt m’adono de la necessitat d’incloure una altra fase en el pla de treball, consistent en la realització de les proves. En un principi vaig incloure aquest procés com a una part més de la fase de recollida d’informació, malgrat per la importància que té valoro la necessitat de destinar una nova fase:

Fase 3: Exploració psicopedagògica:

Estava planificat que el primer test a realitzar fos el WISC-R, però a partir de la reunió realitzada amb la professora de repàs i la tutora s’inicia l’exploració amb els testos de lateralitat i dislèxia.

M’agradaria deixar clar que en aquest apartat de diari voldria reflectir més les impressions i reflexions dels tests més que centrar-me en els mateixos, doncs penso que ja els he explicitat suficientment al llarg de les diferents entrades del blog.

Test de Harris:

Utilitzo el format que hi ha al centre, i em confecciono la meva pròpia maleta de material amb recursos i eines, com he exposat en el bloc amb algunes imatges

Penso que és una bona manera d’iniciar l’exploració doncs és molt amena i no hi ha massa dificultats en la realització de la mateixa, així que posa les coses fàcils tan per mi com per Blau.

Els resultats d’aquesta prova són que Blau, a diferència d’altres proves realitzades quan era més petit, ja té una lateralitat ben definida, és dretà de mà i de peu. Malgrat preocupa que en  dominància de l’ull i l’oïda aparegui una lateralitat encara no definida els resultats serien D.D.d.d. La tutora comenta que aquestes poden ser fruit d’algunes dificultats a nivell de lectoescriptura i atenció que presenta Blau, i que amb les altres proves analitzarem.

Daltonisme:

També és una bona manera de seguir amb l’exploració perquè és una prova divertida on l’infant no se sent en cap moment avaluat, sinó com a una manera més de posar a prova les seves habilitats.

No es detecta cap alteració de la percepció del color.

En acabar li explico la utilitat d’aquest test, no sabia que hi ha gent que no veu el vermell i el verd i li sorgeixen tot un seguit de preguntes.

DST-J

A priori és un test molt simple de passar, ja que es troba molt estructurat i malgrat diu que es passa amb 45 minuts, jo vaig tardar ben bé dues sessions i mitja!

Cal tenir en compte que moltes de les sessions planificades de 40 minuts, tampoc són temps reals, a vegades hi ha retards, i es necessiten uns minuts també d’introducció, d’explicació... i s’acaben convertint en sessions de 30 minuts. Un inconvenient i dificultat afegida en el pla dissenyat.

En aquest cas es va donar un risc moderat  de dislèxia.

En aquest punt m’adono que moltes de les dificultats que presenta Blau en aquest sentit es troben molt associades a diversos trets de coordinació, equilibri, més que trets purament dislèctics d/b p/q... que són el que apareixen molt als manuals i els característiques dels dislèctics “purs”.

Ho comento amb la Tutora i sorgeix un llarg debat sobre la dislèxia. Doncs ella considera que hi ha molts trets dislèctics que poden considerar-se dislèxia, però que com que no són els típic trets no es valoren com a tals, malgrat alguns professionals haurien de tenir en compte, a l’escola, en les dinàmiques d’aprenentatge. No tots els infants parteixen de la mateixa base, i si són trets semblants als que fan diagnosticar una dislèxia cal també tenir-los en compte i poder-los treballar.

Aquesta “debat em fa associar a alguns continguts del llibre Dislèxia en el desarrollo psíquico: su psicodinémica, d’Eulàlia Torras de Beà, on parla de les experiències estructurants en l’aprenentatge (l’esquema corporal, experiències sensorials, motores i emocionals). En el llibre s’exposen uns components molt diferenciats de la resta de llibres més lligats a la psicologia, on s’aborden aquestes petites característiques sobretot a nivell motriu i emocional que poden derivar en dificultats d’aprenetatge, com per exemple la dislèxia o certs trets dislèctics.

Test d’immaduresa motriu INPP

Per aquest motiu i fruit d’aquest debat i de les conclusions mitjanament extretes del mateix plantejo a la tutora poder passar unes proves d’immaduresa motriu a Blau.

Al setembre pensant amb aquesta pràctiques i amb l’avaluació psicopedagògica vaig realitzar un curs impartit per una professional de l’INPP, que he explicat al llarg del blog i al que li he destinat una pàgina que podeu consultar. ( pàgina INPP i entrada tests d’immaduresa neuromotriu)

Hi ha certs trets que em recorden molt a casos exposats al curs i em decideixo a passar un test que ens van facilitar al mateix, a priori com dèiem també és un test força ràpid però a mi em va ocupar dues sessions.

El test està estructurat en diferents parts. La primera consistent en uns exercicis corporals  com caminar en línia recta endavant i enrere,  amb els costats laterals dels peus, amb moviments del cos amb els ulls tancats.... La segona més destinada a la integració visual i auditiva i la tercera centrada en el dibuix de la figura humana.

Els resultats obtinguts com exposaré en les següents fases són força clarificadors i exemplificadors de les dificultats a nivell motriu de Blau, que poden trobar-se estretament lligades amb les dificultats d’aprenentatge que presenta.  

Test Stroop

Aquest test a priori també és força senzill de realitzar. Malgrat tot vaig equivocar-me en la última fulla on cal llegir la paraula escrita, no el color en el que es troba escrita aquesta paraula. Els resultats tant elevats obtinguts, em van fer pensar que m’havia equivocat i el resultat va ser que si.

Davant el dubte de passar únicament la última plana o tot el test, i llegint el manual vaig decidir a tornar a passar el test de nou, doncs a vegades, davant els dubtes que planteja el propi test, es recomana passar-lo dues vegades, sobretot en infants tant petits.

També es un test divertit perquè com que hi ha temps, aquest es converteix en un element molt motivador per al subjecte.

Test de REY

Aquest és un test molt fàcil d’administrar, però per altra banda també difícil de corregir i interpretar, perquè a vegades es torna una mica subjectiu.

Test WISC-R

Un cop acabats tots els tests que podrien relacionar-se amb components que poden associar-se a la dislèxia, es passa el WISC-R, que és un test d’intel·ligència. Amb la tutora parlem que una de les claus per descartar dislèxia o altres dificultats d’aprenentatge és també descartar que no hi hagi dificultats a nivell cognitiu.

Aquest penso que és un element molt clau en la justificació i necessitat d’elaborar diagnòstics psicopedagògics, doncs malgrat no ens agradi posar etiquetes algunes peculiaritats trobades a partir dels test, sobretot a nivell cognitiu, poden interferir i determinar tests posteriors, així com el disseny del pla d’intervenció.

En el cas del WISC-R, he de valorar com a negatiu que les característiques de la prova si que fan que en determinades ocasions, sobretot les associades al component més verbal, el subjecte se senti avaluat.

El test es va fer llarg per a mi, i evidentment per a Blau, veure la maleta i el material tant estructurat donava una pressió a la prova que fins al moment no havien originat els altres tests. 

En alguna ocasió se sentia cansat i s’aprofitava per passar altres proves, com el dibuix, es parlaven de temes que el preocupaven a l’escola o situacions que s’havien donat a casa...

Test D2:

És un tets molt ràpid de passar, però també enrevessat de corregir, doncs es recullen moltes dades i molts percentils. En aquest test es van donar forces dubtes, doncs prenent com a referència informacions de la Web, pensava que no era indicat a l’edat de Blau, després va resultar que sí. Talment com va passar amb el test MAI, el qual en molts continguts webs el donaven com a indicat per a Blau, però en la lectura del manual era un test indicat per a alumnes de 4t de primària, un curs superior.

En aquest punt el diagnòstic se m’estava fent llarg a mi, i si a mi se m’estava fent llarg vaig pensar que a Blau encara més. Per aquest motiu es va prendre la decisió de passar únicament ja dos tests més, per valorar aspectes de la lectoescriptura, per aquest motiu, es va escollir el T.A.L.E.C ( per valorar en català ) i el PROLEC ( per valorar en castellà).

Doncs la lectoescriptura és on Blau presenta majors dificultats, i evidentment és on més es cansa.

Durant la realització dels tests m’he adonat que tant important és el resultat del test com la seva elaboració, és a dir, expressions que realitza el subjecte, llocs determinats on realitza manifestacions o dificultats, comentaris, tics, comportaments i conductes... Per aquest motiu vaig portar una llibreteta petita on mentre Blau elaborava els tests jo anava anotant aquests components. He recollit sobretot molts moviments impulsius, posicions incomodes a la cadira, moviments de llengua i boca, la necessitat de tenir sempre objectes a la mà, distraccions amb relativa facilitat, desconnexions, actituds positivis i motivadores quan les coses li sortien bé... o comentaris de “ a mi això no em surt mai bé” “ no estic acostumat a fer aquestes coses” “ jo no se si ho sabré fer”, “ que fàcil! Que xupat!”....

Aquest registre d’anotacions elaborat també el tindré en compte a l’hora de la interpretació.

Es van passar també tests de la figura humana i de la casa, es va aprofitar moment en que Blau es mostrava més cansat d’alguna prova, o en minuts buits que quedaven.

 “Nova fase 4”: Interpretació i anàlisi dels resultats

Aquest fase no s’ha configurat explícitament com a tal, sinó que en acabar el test, i tots els divendres he anat corregint els resultats de cada test per obtenir les puntuacions. I les meves pròpies conclusions, per tal d’avançar però també de valorar el diagnòstic i la idoneïtat de determinades proves.

Com he dit el temps de la 3a fase, s’ha allargat molt i no ha estat fins a finals de novembre principis de desembre que he pogut recollir tots els resultats.

M’he adonat de la dificultat d’interpretar aquests resultats, doncs es relativament fàcil poder recollir les puntuacions ( en alguns test més que en altres) però molt més complicat poder treure conclusions encertades de les mateixes, i sobretot donar-hi un sentit global.

En la mateixa anamnesi, que és únicament el buidatge de la informació recollida, ja em vaig trobar en alguna dificultat per destriar què és el realment important i /o rellevant en relació als aspectes positius i/o dificultats que s’evidencien en Blau. En aquest cas vaig transcriure l’entrevista amb petits punts i vaig anar destacant en color el que a mi em semblava rellevant.

El procés ha estat recollir en una llibreta tots els resultats extrets dels diferents tests i de les informacions recollides així com les meves conclusions de cada test a mode d’interpretació i contrastar-los amb la informació que s’exposa als manuals, per tal de poder-los compartir amb la tutora.

Per citar alguns exemples:

En el test de REY penso que la reproducció realitzada per Blau concorda amb IV el sujeto va construyendo los detalles contiguos unos a otros procediendo como si de un rompecabezas se tratara, no hay un elemento director d ela reproducción però es un conjunto reconocible “ una reproducció molt típica dels infants d’edats compreses entre els 5 i els 11 anys corresponents en la Etapa I. El procés de còpia ha estat clarament inferior al de la reproducció de memòria. Per tan ens indica que falla tant el record com la percepció que s’associa a un nivell inferior de l’elaboració visio-espacial i una sospita de falta de memòria.

O en el WISC-R: la majoria de punts es troben per sota la mitjana de la seva edat , destaquen puntuacions altes en ( semblances, vocabulari, figures incompletes claus i laberints) i com a més baix l’aritmètica i les historietes) essent la part manipulativa de la verbal força similars i donant un CI de 83.

Com que la tasca és llarga, vam planificar un dinar al mateix centre, que disposa de cuina i al llarg de l’àpat hem anat parlant dels resultats obtinguts.

Sé que pot semblar poc professional aquesta metodologia, però va ser molt fructífera, hi va haver moments de concentració doncs aquesta reunió també va servir per extreure conclusions importants i preparar la devolutiva als pares de l’informe elaborat. Però el fet de tractar-se d’una forma amena també va servir perquè de forma espontània anés sortint tota l’evolució que ha fet Blau al llarg de tots aquests temps que el noi acudeix al centre.

Durant el dinar hem anat parlant de que significa cada resultat, de si el test estava ben corregit o no, i podent extrapolar els resultats a les dificultats que presenta Blau en el seu dia a dia. I a partir d’aquí discutir els resultats, donant una visió global a totes les proves connectant interrelacions entre elles.  Que és on he trobat majors dificultats doncs crec que és en aquest punt on es denota la manca d’experiència i de globalitat en les dificultats d’aprenentatge. Les professionals del centre han establerts connexions a nivell emocional amb diferents maneres d’expressió en els aprenentatges, certs resultats de les proves a indicadors d’altres... ha estat molt productiu.

No es va poder parlar de tots els tests, doncs en el cas de la Immaduresa Motriu,  vaig realitzar una reunió amb la professional que va impartir el curs, doncs amb el curs que vaig fer no em considerava suficientment preparada per exposar unes conclusions sense abans poder-les contrastar.  En aquest cas em va donar pautes per tenir uns resultats amb percentatges, i vam poder comparar determinades situacions amb l’anamnesi, doncs per aquesta teoria el moment del part i el desenvolupament del primer any de vida té una gran importància. El fet que el part de Blau hagués estat molt ràpid i que l’infant no hagués gatejat es van convertir en uns indicadors de valor per a poder donar major veracitat i establir interaccions amb les conclusions extretes del test.

Per acabar, els tests de contingut més emocional com la figura humana, s’han analitzat de forma conjunta amb la psicòloga, doncs no em sento ni molt menys preparada per a realitzar un anàlisi profund i global dels dibuixos. En el cas concret de la figura humana també vaig utilitzar una pauta extreta del test de maduresa motriu, on donava valor numèric a les diferents característiques del dibuix, per tal d’establir una edat emocional, que en el cas de Blau va ser d’uns 6 anys.

Destacar en aquest test la importància que des de les dues vessants es dóna a la presència del coll. Per la psicòloga del centre és un indicador molt important de la immaduresa emocional, per la professional de l’INPP també, però ho justifica a partir del motriu, veient el coll com el  un punt d’interacció de tots els moviments que genera el cos. Veure com des de diferents disciplines i amb diferents raonaments s’arriben a conclusions similars, també dóna cert punt cientificitat a les ciències de caire més humà, que sovint, des dels enfocaments més tecnològics i físics són assenyalades com tot el contrari.

Fase 5:   Elaboració de l’informe psicopedagògic

En aquest moment em trobo elaborant aquest informe. A partir de tota la informació extreta del dinar realitzat, del meu registre d’anotacions i seguint el llibre de Buisán al que he fet referència al llarg del blog.

Estic elaborant un document amb el recull de les dades rellevants, en l’entrada: informe psicopedagògic es presenta l’estructura d’aquest informe.

A banda la tutora també m’ha facilitat diferents models d’informe que ella ha realitzat, que m’ajuden a saber com exposar de forma clara i precisa determinada informació, doncs sé que tinc tendència a voler explicar massa, quan l’informe es tracta d’una síntesi de tot l’observat, on no cal explicar el perquè el quan i el com s’ha observat. Suposo que la inexperiència em fa voler justificar més el perquè de les conclusions que exposo.

Aquest informe seguint les recomanacions de la tutora i del llibre de Buisán  haurà de tenir 3 exemplars. Un per la família, amb un vocabulari entenedor i un contingut expositiu que intenti explicar el moment en el que es troba Blau, l’explicació de les dificultats que presenta i algunes indicacions a seguir des del propi nucli familiar i context educatiu. El segon exemplar hauria de ser per l’escola, que s’ha pres la decisió de poder-lo  facilitar a la professora de repàs amb les indicacions i el pla de treball proposat, i en el cas que la professora ho sol·liciti o vulgui establir alguna coordinació també es pot facilitar-li, doncs sembla que en la última setmana s’ha posat en contacte amb els pares per poder parlar amb la psicòloga del centre. I el tercer exemplar és per al centre amb tota la informació recollida i els exemplars de les proves passades.

És una llàstima que aquest procés s’hagi allargat tant i no pugui exemplificar millor el procés que estic portant a terme al contingut del bloc, perquè és ara quan em sorgeixen més reflexions del procés, una mica en el seu tancament, si hi ha la possibilitat el seguiré actualitzant.

Ara vindria l’ l’antiga 5 fase, actual fase 6 : Planificació i disseny de la proposta d’intervenció:

Que potser amb el procés que he realitzat no té tanta importància. Si ara hagués de dissenyar de nou les fases crec que abans que la planificació i disseny de la proposta afegiria una nova fase: Devolutiva als pares.

Per a mi aquest és un moment molt important, seria una mica com el final d’una avaluació continuada i la presentació a un examen final.

Per motius personals dels progenitors ( Organització de les vacances escolars i familiars) i degut a que tot aquest procés s’ha allargat més del que tenia previst s’ha acordat poder fer una devolutiva als pares al mes de gener, just a temps per que pugui formar part de la memòria, doncs penso que és un element d’avaluació del procés realitzat.

Durant les vacances de Nadal realitzarem una reunió amb les dues professionals de centre per acabar de donar forma a la devolutiva i exposar de forma clara i concisa la informació i conclusions extretes.

La meva tutora estarà present en la devolutiva i em recolzarà en aquelles explicacions que cregui necessàries però està planificat una mica perquè jo porti la veu cantant.

Caldrà trobar el to adequat, les expressions concretes, per no preocupar als pares, doncs la situació de Blau no és greu, però si que cal donar sentit i pes a les indicacions exposades. Una d’elles que s’ha valorat des de totes les professionals amb les que he estat en contacte és poder realitzar una derivació a l’osteòpata per tal de treballar aspectes motrius i a la vegada també aspectes emocionals, doncs sembla que hi pot haver cert bloqueig.

Caldrà donar consells als pares sobre dinàmiques establertes al domicili relacionades estretament amb pors  i proteccions que s’han establert en l’infant. Sense que això impliqui un judici moral, sinó unes indicacions de millora.

Sé que potser dono un pes massa important en aquesta fase, però per mi és un moment de suma importància. Crec que no em posaré nerviosa perquè en la meva feina comunico sovint noticies molt pitjors a progenitors amb un perfil menys “normalitzat”, però suposo que és el moment “de rendir comptes”, ells han dipositat una confiança amb mi, m’ha deixat el seu fill a les meves mans, i sobretot han destinat molt de temps i esforços, i m’agradaria estar a l’altura de les seves expectatives.  

La fase Planificació i disseny de la proposta d’intervenció

Des que vaig iniciar el pràcticum sabia que no la podria portar a terme, per una qüestió de temps, tant el meu personal, com el de Blau. Tot i que quedarà recollida en un dels apartats de l’informe i que si els pares ho valoren ho podran treballar a partir de l’àrea pedagògica del centre, o del reforç escolar qui també tindrà un exemplar de l’informe i podrà portar a terme la reeducació.

Potser per aquest motiu vaig decidir que la segona part de les pràctiques seria elaborar material per portar a terme una reeducació, però d’una altra temàtica per tal de poder-la dissenyar paral·lelament al diagnòstic.

Valoració:

En relació als objectius i continguts planificats crec que s’han anat complint al llarg de la intervenció.

Les principals dificultats ens les que m’he trobat ha estat la temporalitat i la no possibilitat de recollir informació del context educatiu, fet que m’ha fet tenir la sensació que l’informe em queda coix.

Penso que han estat dificultats a les que ens hem hagut d’adaptar i reconduir de la millor manera possible.

La tercera fase s’ha allargat molt, per diferents motius. Primerament per la disponibilitat d’hores en Blau, el qual té una agenda ocupada i els pares poca disponibilitat de moviments. Les sessions s’han hagut de modificar i reconvertir-les en mes curtes. Doncs no es volia retallar en relació als tests a passar, doncs es consideraven claus els escollits per a realitzar un bon diagnòstic.

Segons per la manca de fluïdesa, doncs he necessitat familiaritzar-me amb els test i les proves així com amb el material facilitat, ja que no estic gens acostumada a portar-los a terme. Això ha significat una dilatació dels temps ja que proves que la pedagoga realitza amb una hora, jo n’he necessitat el doble.

A banda també penso que segurament vaig allargar massa la primera fase de recollida d’informació, potser per una mica de por o impressió de la responsabilitat del que estava fent, em vaig encallar força abans no vaig començarà amb el diagnòstic, a banda que com deia he destinat moltes hores a preparar el material al centre, buscar l’anamnesi, llegir els textos, preparar els test,... En alguna ocasió mels he endut a casa algun cap de setmana per passar-los a la meva neboda i així adquirir major fluïdesa.

Però en general penso que el resultat ha estat bo, i m’ha estat de gran utilitat doncs he pogut formar-me i conèixer de prop un camp en el que tinc moltes expectatives dipositades. Uns continguts que satisfan els objectius personals: Familiaritzar-me en un camp professional desconegut i adquirir competències professionals per a la meva feina actual.