Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1. INFORME PSICOPEDAGÒGIC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1. INFORME PSICOPEDAGÒGIC. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de desembre del 2014

Test d'immaduresa neuromotriu

El test d’immaduresa motriu mesura la presència de reflexes primàries, és a dir els reflexes pròpis del nou nat, més enllà del primer any de vida, moment el el qual aquests ja haurien d’haver desaparegut.

Segons aquesta teoria la presència d’aquests reflexes afecten directament a l’adquisició i desenvolupament dels aprenentatges, ja que ens podem trobar amb un cervell sa però immadur, ja que la inhibició d’aquests reflexes interfereixen directament en la vida de l’infant.

El test també avalua els reflexes posturals, que no són tant importants per l’aprenentatge però que si que afecten a l’equilibri i a la coordinació.

El test, dissenyat per a infants de 7 anys i mig cap endavant està consta de diferents parts.

La primera valora la motricitat global i l’equilibri i està configurat per diferents subproves:

1 “Tàndem Walk” ( caminar punta i taló), on es demana a l’infant que camini lentament i amb línia recta, amb un peu davant de l’altre, que el taló i la punta es toquin, primer cap endavant i després cap enrere.

2 ”Fog Walk” ( caminar amb la part exterior dels peus), demanant a l’infant que camini en línia recta sobre les parts externes dels peus, primer cap endavant i després cvap enrere.

Tets del reflexos primitius:

Reflex Tònic Asimètric del Coll

a)Test d’Ayres, demanant a l’infant que es col·loqui sobre les mans i els genolls en posició quadrúpeda i es demana que giri el cap cap  a la dreta, mantenint les part posterior del cap en línia amb la columne i assegurant-se que la rotació del cap es manté paral·lela a la línia de les espatlles, durant uns 5-10 segona i tornant a girar el cap fins a la línia mitja

b)Test de Schilder, demanant a l’infant que es posi dret amb els peus junts i amb els braços estirats endavant a l’altura i amplada de les espatlles, pe`ro amb les mens relaxades en els canells i amb els ulls tancat. L’infant en aquesta posició haurà de girar el cap a un costat ( fins a 90 graus) però mantenint els braços estirats endavant  

Reflex Tònic Sim`petric del Coll

En posició quadrúpdea sobre mans i genolls se li demana a l’infant que mantenint la postura vagi inclinant el cap cap avall lentament com si es volgués mirar entre les cuixes.
Reflex Tònic Laberíntic:

L’infant dret amb els peus junts i els braços rectes als costats del cos es demana que s’incvlini cap enrere lentament en una posició d’extensió com si mirés cap el sostre i en aquest punt tancar els ulls. Passats 10 segons demanar-.li que mogui el cap cap endavant lentament com si es volgués mirar els peus mantenint aquesta postura 10 minuts mes.

Aquests exercicis tenen certs moviments associats, generalment associats a moviments de les extremitats, que es mesuren en una escala del 0 al 4, depenent del grau de moviment. A major moviment més interefrència d’estímuls primaris.

A mode d’exemple en el reflex Tònic Asimètric: ( posició quàdruple i inclinació del cap avall lentament sumariem:
0 = cap resposta
1 = Tremolor en un o tots dos braços o lleu moviment del maluc
2= Moviment del colze i/o malucs, o curvatura de l’esquena
3= Clara flexió dels braços com a resultat de la flexió del cap
4= Flexió dels braços al terra o moviment del cul fins a recolzar-se als turmells, de manera que l’infant està assegut en posició de gat.

Cada exercici exposat té una valoració una valoració numèrica. En total són 12 proves, la 
puntuació màxima són 48.

Si els resultat en percentatge sumen més d’un 25% és susceptible que els reflexos afectin als aprenentatges, i ja podria assistir a una intervenció individual.

La prova també consta de proves que mesuren:

-El seguiment visual i la integració, mitjançant la lectura en veu alta d’uns símbols de manera alterada ( una si i una no) tan ràpid com sigui possible. I el recompte d’unes estrelles:

-La discriminació de sons mitjançant una cartolina de lletres

-La discriminació visual, la integració motora i les habilitats espacials, mitjançant les figures de Tansley i Bender


- I el test de la figura humana.

El test també bé acompanyat d’un qüestionari a pares i professors per obtenir una numeració corresponents al grau d’acord en determinades afirmacions marcades.
En la realització del curs ens demanava  no reproduir el material facilitat, amb la qual cosa no enllaçaré els materials del test. Malgrat crec que en apareix publicat en diferents llibres com per exemple:



divendres, 5 de desembre del 2014

EXPLORACIÓ PSICOPEDAGÒGICA


En una primera reunió amb la tutora de pràctiques i prenen com a base el capítol 4 : El diagnostico en los diferentes ciclos de enseñanza del llibre: BUISÁN SERRADELL, C, MARIN GARCIA, MªA (1987). Cómo realitzar un diagnostico pedagógico. Barcelona. Oikos-tau S.A. Així com el material disponible del centre de pràctiques, es realitza a grans trets una abordatge de les proves que caldria realitzar per tal de realitzar un informe psicopedagògic, atenent a diferents àmbits i edats:

1-Proves a nivell cognitiu:
Wisc- 6, per a infants menors fins a 6 anys
Wisc- R, per a infants de 6 a 16 anys
Mais III, per a joves majors de 16 anys
Toni-2, test d’intel·ligència no verbal
E-fai, per a infants de 5è fins a la ESO
Mc Carthy, per a infants de 2 a 8 anys.

2-Proves d’aprenentatge:
Molt encarats a la lectoescriptura en relació a la comprensió lectora i velocitat lectora
Amb testos com el T.A.L.E i el T.A.L.E.C ( versió en castellà i català respectivament)
O el Prolec i el Proesc.

3-Proves d’atenció i memòria
AGL, per a alumnes a partir d’ESO
D2, per a infant a partir de 6 o 7 anys
MAI, a partir de 4t de primària

4-Proves per la dislèxia:
REY i Stroop, classificades també dins l’atenció i la memòria però també estretament relacionades amb la dislèxia, o com el test de Harriss, que observa la lateralitat de l’infant o el Daltonisme que és com un test per a tots els subjectes.
I un test específic com és el DST-J

5-Proves a nivell emocional

Més bastats en les exploracions psicològiques, en els quals no hi entrarem perquè són d’una vessant més psicològica, com podrien ser l’anàlisi dels dibuixos, el pota Negra o el test de Rorschach.

diumenge, 16 de novembre del 2014

EMOCIONAL

Un dels continguts que es van tractar al llarg del primer pràcticum i que em van quedar molt clar va ser els límits que hauria de tenir l’àmbit de la psicopedagogia.Com molt bé explicava Elena Martín en el vídeo del 15è aniversari dels estudis de psicopedagogia de la UOC, un dels límits que hauria de tenir l’àmbit de la psicopedagogia és el context terapèutic, és a dir, el professional de la psicopedagogia no hauria d’aprofundir tant en la naturalesa dels trastorns que giren al voltant dels casos, sinó més aviat centrar-se en les necessitats d’aprenentatge que es deriven dels mateixos trastorns.
 Des del centre àgora, aquest “límit” es té molt en compte i és el que marca la naturalesa de les relacions que s’estableix entre les professionals del centre.
Les dues professionals, pedagoga i psicòloga, actuen de forma independent amb cadascun dels seus usuaris a partir de la seva àrea d’intervenció: àrea dels aprenentatges ( pedagoga) i àrea terapèutica i de creixement personal (psicòloga).
Malgrat tot moltes de les dificultats que apareixen en l’àrea del diagnòstic pedagògic tenen la seva base en l’àrea psicològica, i a l’inversa, alguns trastorns psicològics deriven en dificultats a nivell acadèmic.
És en aquests casos quan les dues professionals estableixen contacte i treballen els casos de forma conjunta cadascuna dins el seu àmbit d’intervenció, realitzant reunions de coordinació per a valorar la tasca que s’està portant a terme, realitzar el seguiment de l’evolució d’aquests casos concrets, i determinar si cal propostes de millora en el procés.
És per aquest motiu que dins la primera part del meu projecte de pràctiques: Informe psicopedagògic, la part emocional la realitzo amb la psicòloga de l’equip, i tampoc no és un tema en el que hi aprofundeixi, tant com ho he fet en els altres aspectes.
L’elaboració de la part emocional, l’he basada en l’anàlisi de l’infant i les seves conductes dins la teràpia de grup que vaig fer en el primer pràcticum i l’an+àlis una mica superficial del dibuix de la casa i de la figura humana, amb l’ajuda de la psicòloga doncs no és una tasca per la qual encara em senti preparada.


Si més no si que m’agradaria poder compartir alguns documents que faciliten l’anàlisi i interpretació dels dibuixos infantils, a mode de consulta i resum.










INDICADORS DISLÈXIA


El test DST-J es una bateria d’ screening pensada per a infants d’entre 6 i 11 anys i mig. És un test d’apliccaió individual destinat a la detecció de la dislèxia en nens d’aquestes edats. El temps d’aplicació és de 25-45 minuts, tot i que jo vaig tardar el doble...

Les probes de la bateria són: Nombres, Coordinació, lectura, estabilitat postural, segmentació fonètica, rimes, dictat, dígits inversos, lectura sense sentit, còpia, fluïdesa verbal, fluïdesa semàntica i vocabulari.
Segons el resultat que obtingui l’infant en aquestes proves, tindrem un denominat Índex de risc, que indica la presència de dislèxia o no en l’infant, y la magnitud d’aquest risc, d’acord amb uns rangs, lleu, moderat o alt.
Una altra informació que proporciona el DST-J es la dels punts forts i dèbils en l’execució. 
En el cas del subjecte avaluat, no es va detectar cap punt fort ni cap de feble, malgrat va sortir un nivell moderat de risc. Sobretot en proves d’estabilitat postural, memòria vocabulari...
Precisament per aquests resultats obtinguts vam decidir passar el test de l’INPP, que hem explicat anteriorment a l’apartat de pàgines.


Una de le sproves que també estan estretament relacionades amb la silèxia, però que apareixen explicades en l'apartat d'atenció, són el test de la figura de REY i l'STROOP.

DALTONISME

El Daltonisme és una anomalia ocular que impedeix distingir els colors. Tot i que cap daltònic confon els mateixos colors que un altre, és molt freqüent que confonguin el verd i el vermell.

En un primer moment em va sorprendre que es revisés la visió del color en una avaluació psicopedagògica, però la tutora em va explicar que és una prova molt senzilla i que et permet descartar algunes causes de simptomatologies des de l’inici del diagnòstic.

I és que no és estrany avaluar aquest ítem si tenim en compte que més del 80% de la informació que obtenim del nostre entorn prové de la vista, alguns autors han demostrat que les habilitats visuals de binocularitat i d’acomodació mantenen una estreta relació amb  l’eficàcia visual, amb la resistència al cansament i la satisfacció davant determinades tasques que requereixen processar estímuls visuals, com per exemple la lectura.

Durant els primers anys d’escola, la capacitat visioperceptiva és especialment important pel reconeixement de lletres i l’accés directe a la representació ortogràfica de les paraules. Existeixen arguments que justifiquen la possibilitat que les anomalies a la visió dels colors tinguin implicacions directes amb l’aprenentatge escolar, per exemple:

-Per l’aprenentatge de conceptes verbals i matemàtics, el color s’utilitza de forma espontània com un recolzament visual de conceptes bàsics nous o com a codi diferencial per altres conceptes quotidians , objectes, dibuixos o vocabulari que encara no està en el repertori lingüístic de l’alumne. Alguns conceptes relacionats amb numeració i procediments de càlcul es treballen habitualment amb àbacs, boles de colors...

-En el desenvolupament de la representació a l’espai, s’inicia amb conceptes geomètrics com formes planes, cossos i les seves relacions amb l’espai, on en la majoria de materials amb els que es treballa són de diferents colors per ajudar a diferenciar les figures.
-En l’agrupació de col·leccions, respecte semblances i diferències, s’utilitzen els colors com un criteri perceptiu de classificació de diversos objectes i dibuixos.

Aquestes tasques constitueixen un entrenament previ de capacitats cognitives importants pels posteriors aprenentatges escolars com la capacitat de comparació mitjançant criteris, classificació o jerarquització conceptual.


El test és senzill, es tracta d’unes làmines i cal que el subjecte digui què hi veu. 

VISIÓ NORMAL
CEGUESA PER VERD O VERMELL

Esquerre
Dreta

Esquerra
Dreta
Dalt
25
29
Dalt
25
Res
Centre
56
45
Centre
56
Res
Baix
6
8
Baix
res
res

En el cas del subjecte avaluat es va obtenir una visó normal.
Va ser una pràctica molt entretinguda i en acabar se li va explicar el que significa ser daltònic, una anomalia que desconeixia per complet

ATENCIÓ

AGL. ATENCIÓ GLOBAL-LOCAL


L’AGL té com objectiu avaluar la rapidesa i precisió perceptives amb atenció dividida, així com l’ habilitat diferencial per processar característiques globals i locals d’un estímul visual.

El Test es pot aplicar en joves d’entre 12 i 18 anys ( ESO i Batxillerat), el temps d’aplicació és d’aproximadament uns 10 minuts.

Al subjecte se lli demana distribuir l’atenció en dos nivells d’un estímul visual, ja que es tracta d’una figura gran ( nivell global d’atenció) formada per unes altres petites ( nivell local d’atenció).



TEST D2

El D2 es un test que pot aplicar-se de manera individual i col·lectiva a nens a de 12 anys, a adolescents i a adults. S’aplica amb uns 10 minuts. L’objectiu és avaluar l’atenció selectiva i la concentració mental.

L’atenció selectiva es refereix a la capacitat d’atendre selectivament a certs aspectes rellevants d’una tasca, mentre s’ignoren els estímuls irrellevants, i a més fer-ho d’una manera ràpida i precisa.
 Se li presenta al subjecte 685 estímuls, que estan distribuïts en 14 línies amb 47 estímuls cadascuna d’elles, el temps per cada línia és de 20 segons.

Els estímuls són caràcters (lletres 'd' o 'p') que venen amb una o dues petites línies situades individualment o en parella, a la part superior o inferior de cada lletra.
Al subjecte se li demana revisar atentament, d’esquerre a dreta, el contingut de cada línia i marcar totes les lletres “d” que tinguin dies petites ratlletes ( ja siguin a dalt o baix de la lletra).


Aquests dos tests no es va aplicar al subjecte perquè no entrava dins els barems de l’edat.


MAI. TEST DE MEMÒRIA AUDITIVA IMMEDIATA


El Test de Memòria Auditiva Immediata (MAI), de Cordero, té com objectiu l’avaluació de diversos aspectes de la memòria auditiva immediata relacionats amb la percepció auditiva.

El Test MAI pot aplicar-se de manera individual o col·lectiva a infants des de 8 a 13 anys, en un temps aproximats d’uns 45 minuts.

A l’infant se li demana que recordi dades, nombres i paraules després de la seva presentació de forma oral per l’examinador.

El MAI avalua tres aspectes:

1-Memòria Lògica:
On es llegeixen al nen dos paràgrafs que expliquen una història breu. Després ha de reproduir per escrit el que recordi.

2-Memòria Numèrica:
Proba idèntica al subtests de Dígits del WISC-IV. On es van presentant al nen de forma oral deu sèries de dígits per que els escrigui en l’odre en el que se li han dit, i unes altres 10 que es va escrivint a l’ordre invers a l’escoltat. Les series directes van de 4 a 8 dígits ( ordre directe) i de 3 a 7 ( ordre invers).

3-Memòria Associativa:
A la primera part d’aquesta proba es llegeix al subjecte deu parells de paraules. Posteriorment se li van presentant de forma oral una de les paraules de cada parella i l’infant ha de reproduir per escrit la paraula amb la que formava parella.
A la segona part es tornen a llegir les mateixes parelles de paraules, però canviant l’ordre de les 10 parelles. La reproducció per escrit ha de realitzar-se com a la primera part.
El manual de la proba inclou barems per cursos escolares i per edat (de 8 a 13 anys) a partir dels que es converteixen les puntuacions directes obtingudes per centils.

TEST DE STROOP



El Test d’Stroop, tambié denominat Test de Colors i paraules és un test neuropsicològic que pot utilitzar-se per avaluar la capacitat del subjecte per controlar l’atenció.

El test d’Stroop  consta de tres subproves, presentats per tres fulles diferents:




1- Lectura de paraules (Stroop-P):
Aquesta primera subprova consisteix en la lectura d’una llista de paraules formades pels noms dels colors ( verd, blau, vermell, blau...) escrites en color negre. El subjecte ha de llegir el màxim de noms possibles en 45 segons.

A mode d’exemple:

Blau                Verd               Blau                Verd
Vermell           Blau                Verd               Vermell
Blau                Verd               Vermell           Blau
Verd               Vermell           Blau                Verd

2- Denominació de colors (Stroop-C):

Aquesta segona fulla consisteix en la “lectura” de colors: se li demana al subjecte que durant 45 segons digui de quin color estan escrites varies “X” que se li presenten impreses en diferents colors.
A mode d’exemple:
XXX               XXX               XXX               XXX               XXX               XXX
XXX               XXX               XXX               XXX               XXX               XXX
XXX               XXX               XXX               XXX               XXX               XXX

3- Prova de Color-Paraula (Stroop-PC):

Aquesta última prova és una prova d’interferència, en la que apareixen les paraules “vermell” “verd” i “blau”, impreses amb un color diferent al que li correspon.
Al subjecte se li demana que digui en 45 segons el color de la tinta amb la que està impresa cada paraula.

A mode d’exemple:

Blau                Verd               Blau                Verd
Vermell           Blau                Verd               Vermell
Blau                Verd               Vermell           Blau
Verd               Vermell           Blau                Verd

Aquí us adjunto un document en format pdf a mode clarificador: TEST STROOP PDF

TEST FIGURA DE REY



El Test de copia i Reproducció de memòria de Figures Geomètriques Complexes de Rey va ser dissenyada inicialment per André Rey amb l’objectiu d’avaluar l’organització perceptual i la memòria visual en individus amb lesió cerebral.

La proba consisteix en demanar al subjecte que realitzi dos tipus de tasques:






1.Fase de còpia

El subjecte ha de copiar el model de la Figura de Rey, ja sigui el model A per a nens d’edats inferiors als 8 anys o el model B, per a nens i adults majors de 8 anys. Cal indicar-li que la reproducció no ha ser ser necessàriament exacte però ha de prestar atenció als detalls i proporcions.

En la fase de copia, els infants amb TDAH solen mostrar trets d’impulsividad i falta d’atenció (ometen o afegeixen elements). Respecte a la qualitat de la copia o traç, també depèn de la motivació del subjecte i el seu nivell d’impulsivitat. Els nens amb TDAH, no segueixen un ordre en la còpia ni en la reproducció degut a les seves dificultats en l’organització i planificació

Figura A                                                          Figura B




2. Fase  de reproducció de memoria:

Transcorregut un cert temps de la fase de copia (un interval que no superi els 3 minuts) se li demana que reproduiexi la figura de memòria, sense tenir-la davant ni rebre cap ajuda que li permeti identificar, nombre, figura, o situació de cap dels elements que integren la figura.

Ambdues tasques es valoren per separat i requereixen atenir-se a instruccions i criteris específics.

Degut a la falta d’atenció en els detalls dels infants amb TDAH solen mostrar una memorització errònia que dóna lloc a una reproducció incompleta.

Procedimient per la Fase copia

Primer. Se li dona al subjecte una full i un llapis de color i comença la còpia. Quan ha realitzat una part del dibuix se li entrega un llapis d’un altre color i se li demana que continuï dibuixant la imatge amb aquest nou llapis, i així progressivament fins a utilitzar uns 5-6 colors. Cal que l’examinador anoti l’ordre dels colors i d’aquesta manera també podrà saber l’ordre que ha seguit el subjecte, important per a la correcció i anàlisi del dibuix.
Si en el transcurs de la còpia el subjecte canvia la posició del model, s’ha de tornar a col·locar a la posició inicial. El subjecte pot fer modificacions si ho vol, si el subjecte treballa de forma irracional cal que li preguntem si no podria millorar la còpia. Finalment, se li pregunta si ha acabat i s’anota el temps utilitzat. Per simplificar la mesura del temps el portem al minut superior, tots els dibuixos pertant tindran n temps només en minuts arrodonint els segons.

Procedimient per la Fase de reproducció

Segon. Després d’una petita pausa, que no excedeixi els 3 minuts s’inicia la segona part de la proba que consisteix en reproduir de memòria la figura copiada. S’invita al subjecte a dibuixar sobre una segona fulla en blanc la configuració anterior. Es pot tornar a utilitzar la tècnica de varis colores per comprovar una millora del procediment de copia i se controla el temps d’execució posant en marxa el cronòmetre quan el subjecte inicia el treball.

APRENENTATGE

PROLEC-R. BATERÍA D’AVALUACIÓ DELS PROCESSOS LECTORS – REVISAT


El Test PROLEC-R o Bateria d’Avaluació dels Processos Lectores-Revisada, de F. Cuetos i altres, és una prova d’aplicació individual que té per objectiu l’avaluació dels processos lectors mitjançant 9 ítems principals, 10 de secundaris i 5 d’habilitat normal.

La Bateria PROLEC-R està destinada a infants de 6 a 12 anys.

El Test PROLEC-R està composat per 9 tasques que intenten avaluar els principals processos lectors:

I-Processos d’Identificació de lletres:

1-Nom o So de las lletres: comprovar si l’infant coneix totes les lletres i la seva pronunciació. La msura del temps indicarà el grau d’automaticitat.

2-Igual-Diferent: Cal identificar com iguals o diferents, 20 parells de paraules i pseudoparaules. Amb l’objectiu de saber si l’infant és capaç de segmentar i identificar las lletres que composen cada paraula que ha de llegir, o per el contrari realitza una lectura logográfica. Una puntuació baixa indicaria lectura logográfica i/o problemes atencionals.

II-Processos Lèxics:

3-Lectura de Palabras: Se li presenten 40 praules, 20 d’alta freqüència d’ús i 20 de baixa.

4-Lectura de Pseudopalabras: se li presenten 40 pseudopalabras (paraules inexistents) formades al canviar una lletra de la llista anterior. Amb l’objectiu de comparar la execució del nen en la lectura de paraules i pseudoparaules:
-Una millor lectura de paraules que de pseudoparaules, indica lectura lèxica.
-Molts errors en pseudoparaules indica que l’infant no té ben adquirides les regles de conversió grafema-fonema.
-Si el nivell d’execució es similar en ambdues proves, l’infant està llegint mitjançant la Via sublèxica, possiblement perquè no té encara una representació ortogràfica de les paraules freqüentes.

III-Processos Gramaticals:

5-Estructuras Gramaticals: se li presenten 16 oracions (de diferent estructura: actives, passives, d’objecte focalitzat i subordinades) aquest ha d’escollir el dibuix entre 4 que millor representa el contingut de cada frase. Amb l’objectiu de comprovar la capacitat de realitzar el processament sintàctic d’oracions amb diferents estructures gramaticals.

6-Signes de Puntuació: L’infant ha de llegir en veu alta un petit conte en el que apareixen els principals signes de puntuació.

IV-Processos Semàntics

7-Comprensió d’Oracions: llegir 16 oracions i fer, dibuixar o escollir el dibuix adequat al que es diu.

8-Comprensió de Textos: es presenten 4 testos, dos narratius i dos expositius, i cal que resposngui a quatre preguntes de tipus diferencial en cada un dels textos.

Per cada tasca, el PROLEC-R determina una categoria per valorar si existeixen o no dificultats: N: Normal D: Dificultat lleu DD: Dificultat Severa

La bateria PROLEC-R també valora la precisió dels processos lectores: N: Normal ¿?: Dubtes D: Dificultat lleu DD: Dificultat Severa

I per últim, permet treure índex de velocitat : ML: Molt lent L: Lent N: Normal R: Ràpid MR: Molt Ràpid

TALE. TEST D’ANÀLISI DE LA LECTOESCRITURA


El Test TALE o Test d’Anàlisi de la Lectoescritura, de J. Toro y M. Cervera, es una proba d’aplicació individual que té per objectiu l’avaluació dels nivells generals i característiques específiques de la lectura i l’escriptura de qualsevol infant en un moment donat del procés d’adquisició d’aquestes conductes.

El TALE està format por dos subtests:




1- Subtest de Lectura,  dividit a la vegada en 5 subtests:

a) Lectura de lletres: Hi ha una llista de lletres en majúscules i una altra en  majúscules, es mesura el temps invertit en la seva lectura

b) Lectura de Síl·labes: L’infant ha de llegir una llista de síl·labes, mesurant també el temps.

c) Lectura de paraules: L’infant ha de llegir una llista de paraules mesurant el temps.

d) Lectura de Textos: S’escull un text en funció del nivell escolar de l’infant, que el nen haurà de llegir en veu alta registrant el temps invertit.

e) Comprensió Lectora: S’escull un text de Lectura Comprensiva també en funció del nivell escolar del nen, i posteriorment se li fan 10 preguntes per determinar la seva comprensió.

2- Subtest de Escriptura, que està dividit en 3 subtests:

a) Copia: L’infant ha de copiar escrivint en lletra minúscula el model facilitat, cronometrant la duració total del subtest.

b) Dictat: També s’ha d’escollir el text a dictar en funció del nivell escolar del nen. Cal dictar les frases no les paraules.

c) Escriptura Espontània: Se li diu al subjecte: "Ara faràs una redacció. Escriu aquí tot el que se t’acudeixi sobre el que tu vulguis"

En el cas del subjecte avaluat, es va realitzar el T.A.L.E.C, que és el mateix test però en llengua catalana

Doncs, com ja s’havia realitzat el Test Pro-esc amb castellà, per no cansar-lo es va decidir passar el TALE en llengua catalana, i així d’aquesta manera obtenir dos resultats a nivell de lectoescriptura, un per cada llengua. El subjecte parla amb castellà a casa seva i català a l’escola.

PROESC. AVALUACIÓ DELS PROCESSOS D’ESCRIPTURA

El Test PROESC, de F. Cuetos i altres, és una prova d’aplicació individual o col·lectiva amb l’objectiu d’avaluar els principals processos implicats en l’escriptura i la detecció d’errors.

Va dirigit a alumnes des de 3r de Primària a 4t de Secundaria.





La Bateria PROESC està composta per sis proves:

1-Dictat de Síl·labes: es dicten 25 síl·labes que recullen les principals estructures sil·làbiques (V: Vocal; C: Consonant): CV, VC, CVC, CCV, CCVC, CVVC, CCVVC.

2-Dictat de Paraules: consisteix en dues llistes, la primera formada per 25 paraules d’ortografia arbitrària i la segona de 25 paraules que segueixen regles ortogràfiques ( M abans de P i B; R després de N, L, S: H en paraules que comencen per HUE; B en paraules que comencen per BUS i BUR;...)

3-Dictat de Pseudoparaules: es dicta una llista de 25 paraules inventades, 15 de las quals estan subjectes a regles ortogràfiques.

4-Dictat de frases: es dicta a l’alumne un texte que conté 6 frases, amb un total de 8 oracions

5-Escriptura d’un conte: l’alumne ha d’escriure un conte o una història.

6-Escriptura d’una redacció: : l’alumne ha d’escriure una redacció sobre un animal conegut.

L'objectiu d’aquestes proves és l’avaluació de:
-Domini de les regles de conversió fonema-grafema
-Coneixement de l’ortografia arbitraria
-Domini de les regles ortogràfiques
-Domini de les regles d’accentuació
-Ús de majúscules
-Ús dels signes de puntuació
-Capacitat de planificar un text narratiu
-Capacitat de planificar un text expositiu

La Bateria PROESC conte barems per curs per la detecció de problemes de escriptura, establint aquestes categories:
- Dificultat SI: Puntuacions por sota de dues desviacions típiques de la mitjana.
- Dificultat DUDAS: Puntuacions entre una i dos desviacions típiques por sota la mitjana.

- Dificultat NO: Puntuacions superiors a una  desviació típica por sota la mitjana. En aquest cas els alumens es classifiquen en Nivell- Baix- Mig-Alt