diumenge, 16 de novembre del 2014

EMOCIONAL

Un dels continguts que es van tractar al llarg del primer pràcticum i que em van quedar molt clar va ser els límits que hauria de tenir l’àmbit de la psicopedagogia.Com molt bé explicava Elena Martín en el vídeo del 15è aniversari dels estudis de psicopedagogia de la UOC, un dels límits que hauria de tenir l’àmbit de la psicopedagogia és el context terapèutic, és a dir, el professional de la psicopedagogia no hauria d’aprofundir tant en la naturalesa dels trastorns que giren al voltant dels casos, sinó més aviat centrar-se en les necessitats d’aprenentatge que es deriven dels mateixos trastorns.
 Des del centre àgora, aquest “límit” es té molt en compte i és el que marca la naturalesa de les relacions que s’estableix entre les professionals del centre.
Les dues professionals, pedagoga i psicòloga, actuen de forma independent amb cadascun dels seus usuaris a partir de la seva àrea d’intervenció: àrea dels aprenentatges ( pedagoga) i àrea terapèutica i de creixement personal (psicòloga).
Malgrat tot moltes de les dificultats que apareixen en l’àrea del diagnòstic pedagògic tenen la seva base en l’àrea psicològica, i a l’inversa, alguns trastorns psicològics deriven en dificultats a nivell acadèmic.
És en aquests casos quan les dues professionals estableixen contacte i treballen els casos de forma conjunta cadascuna dins el seu àmbit d’intervenció, realitzant reunions de coordinació per a valorar la tasca que s’està portant a terme, realitzar el seguiment de l’evolució d’aquests casos concrets, i determinar si cal propostes de millora en el procés.
És per aquest motiu que dins la primera part del meu projecte de pràctiques: Informe psicopedagògic, la part emocional la realitzo amb la psicòloga de l’equip, i tampoc no és un tema en el que hi aprofundeixi, tant com ho he fet en els altres aspectes.
L’elaboració de la part emocional, l’he basada en l’anàlisi de l’infant i les seves conductes dins la teràpia de grup que vaig fer en el primer pràcticum i l’an+àlis una mica superficial del dibuix de la casa i de la figura humana, amb l’ajuda de la psicòloga doncs no és una tasca per la qual encara em senti preparada.


Si més no si que m’agradaria poder compartir alguns documents que faciliten l’anàlisi i interpretació dels dibuixos infantils, a mode de consulta i resum.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada