Diari del material

En aquesta part del projecte de pràctiques és on s’han donat majors dificultats i canvis en pla dissenyat. En un principi  havia planificat destinar dos dies dels 3 que vaig al centre per tal de fer una mica d’inventari del material existent al centre, buscar material nou, actualitzar-lo... Però la part diagnòstica em va ocupar molt de temps i cada cop anava destinant menys a la lectoescriptura, fins que durant el mes de setembre i mig mes d’octubre havia quedat totalment relegat.

Motiu pel qual la Fase I : Realització de l’inventari del material al centre: va quedar totalment modificada sobretot en temporalitats.

No és fins a mitjans d’octubre que començo a revisar el material del centre, les tècniques reeducatives que utilitza la tutora, els jocs i les dinàmiques. En una reunió la tutora em va explicar que molt del material, sobretot fitxes que utilitza les extreu de la web, d’acord amb els interessos del seu usuari, per fomentar els processos d’atenció i motivació. Per exemple si a un infant li agraden molt els animals, busca i prepara material en relació als seus gustos i aficions. Element que apareix al llibre d’Eulàlia Torras de Beà: Dislèxia en el desarrollo psíquico: su psicodinámica, quan parla de les reeducacions com una forma de psicoteràpia on el més important és la relació que es crea entre l’infant i el professional, on tant essencial és que el terapeuta comprengui al nen com que el nen comprengui al terapeuta.

Per tant el material revisat el centre és molt variat i es troba en constant moviment, fet que s’aparta una mica de la meva idea inicial, de construir un material fix.

Tenint en compte el que m’explica la tutora inicio una búsqueda de material per la Web. I em trobo amb força quantitat de material, recomano els blog de Yolanda Roset i Educación andújar. D’on m’he baixat moltes de les fitxes que formen part de la meva carpeta.

Donada la varietat de material trobat començo a aprofundir en la temàtica de la lectoescriptura, per trobar un nexe a tot el material i dotar-lo de fonamentació teòrica.

D’aquesta manera a mitjans-finals d’octubre inicio la Fase II: Introducció i aprofundiment en la temàtica.

Però és en aquest punt que parlar de dificultats en la lectoescriptura es comença a convertir en un oceà d’informació, que es fa difícil concretar. Moltes per no dir la gran majoria de les dificultats d’aprenentatge fan referència a l’aprenentatge de la lectoescriptura:

-    

           - Manca de fluïdesa lectora

-          - Dificultats en les síl·labes

-          - Comprensió lectora

-          - Dificultats per la lectura silenciosa

-          - Errors ortogràfics

-          - Problemes de dislèxia, dislàlia, disortografia, lateralitat

-          - Dificultats en l’expressió escrita

-          - Dificultats en entendre causa efecte i establir conseqüències

-          - Dificultats per resumir, organitzar i estructurar la informació

-          - Dificultats en sons i síl·labes concretes

-          - I un llarg Etcètera....

Que me fan veure les dificultats en la lectoescriptura com un autèntic calaix de sastre ( en la meva organització i planificació) plena de dificultats molt específiques que presentent simptomatologies més que determinades

Aquest fet em fa replantejar de nou l’elaboració del material i em fa valorar la possibilitat de centrar-me en una dificultat específica.

Donat que en aquell moment de la intervenció en el diagnòstic, apareix la sospita d’algun tret dislèctic en el subjecte explorat m’encamino cap a la dislèxia.

Aquest fet suposa un fort d’altabaix, doncs tinc la sensació d’haver estat perdent el temps,  el pràcticum avança, ja cal pensar en el blog i sento sensacions de cert bloqueig i desànim.

En aquest moment començo a introduir-me en els llibres que m’havia facilitat la tutora, molts ja parlaven de dislèxia, doncs és una dificultat de la lectoescriptura, i intento entendre el concepte i la seva simptomatologia.

Repasso el material, i m’adono que haver canviat la temàtica no és tan greu doncs molta informació no varia, n’he de buscar de nova i suprimir alguna que tenia elaborada.

Però apareix un altre dubte. Detallar el grup d’edat al que va enfocat. Parlant amb la tutora escollim el nivell d’Infantil i primària per diversos motius. Primerament perquè és en aquest grup quan comença a detectar-se aquest trastorn, doncs és quan s’inicien els processos lectoescriptors, tan d’adquisició com de consolidació, i per tant el grup on hi ha més demanda. En segon lloc per que molts dels adolescents que han estat detectats de dislèxia ja han creat molt mecanismes propis per respondre a les exigències acadèmiques i cal centrar-se en altres processos més avançats com la organització de la informació, els resums les faltes ortogràfiques... I en tercer lloc, perquè les reeducacions sempre solen partir d’un punt inferior, i tenir un material dissenyat per a una edat temprena dóna més marge de joc en la intervenció

A mitjans de novembre començo la Fase III: Elaboració del material nou i confecció de la carpeta

En aquest punt em trobo amb moltes fitxes impreses amb una fonamentació teòrica força elaborada, però sense un ordre clar.

El fet d’haver de realitzar el blog, m’ajuda també a organitzar idees però m’obre la porta de nou material que vaig recopilant, i això encara augmenta més el meu caos.

Trobo recursos molt interessants, la pel·lícula Taare Zamen, exposada al blog, tot i tractar-se d’una forma molt ideal i potser poc realista ( per la velocitat dels fets) em serveix per exposar de forma gràfica molt del material elaborat, en el qual puc identificar algun del que tinc pensat jo, tal com escriure les lletres a la sorra, pintar-les, fer-les amb plastilina, escriure en requadres...  

Començo a introduir-me en el concepte de la consciència fonològica i les activitats al respecte, però el material continua sent força desorganitzat i em costa molt poder trobar una estructura clara.

Finalment em decideixo a acudir a la biblioteca de la universitat de Tarragona, els llibres són força antics però trobo tres llibres, recomanats a la pàgina del blog Llibres,  que m’ajuden a trobar cert ordre al caos.

El llibre de dislèxia: prevención y tratamiento, de Sindo Froufe, m’ajuda a trobar un eix, i agafo totes les activitats que proposa en el capítol 3 del llibre i les trasnformo en forma de fitxes, per tal que configurin les activitats de la meva carpeta, ara sí: CARPETA PER A LA 

REEDUCACIÓ DE LA DISLÈXIA.

A banda del material i exercicis nous que em proporciona, en quant a respiració i educació dels sentits, elements que fins al moment no havia contemplat, també m’ajuda a classificar i donar sentit a les activitats i fitxes trobades, pel que puc afegir noves fitxes i buscar nou material amb més sentit i ordre.

Al final la Carpeta de material es tracta d’un recull d’idees útils i necessàries per treballar amb infants dislèctics. Potser queda una mica desorganitzat en el sentit que és un recull fruit d’una barreja de material algun trobat i algun elaborat, sense seguir un format estàndard, però si un eix conceptual que penso que al cap i a la fi és el més important.

A banda és una manera de recollir material disponible que es troba molt dispers i que pot ser ampliat i modificat a mesura que es vagi recopilant més informació. D’aquesta manera es combina la idea de material fixe, ja que es té una base des d’on es parteix, però mòbil en la mesura que es pot trobar material nou o modificar l’existent.

Aquesta carpeta per tant no té fi, i és un material obert i susceptible de modificacions, malgrat el pràcticum ja ha arribat a la seva fi.

M’agradaria destacar que en l’elaboració d’aquesta carpeta també es va donar una modificació en el seu inici. Quan vam acabar el Pràcticum I, ja estava pensat poder crear una carpeta de material per la lectoescriptura, malgrat al final s’hagi modificat. A l’estiu, xerrant de manera informal amb una professional de l’INPP va explicar-me el què feia amb els infants i una mica el mètode. Amb els més petits treballava amb cançons i amb exercicis corporals i em comentava que moltes dificultats de tipus atencionals o relacionats amb processos d’ensenyament -aprenentatge mostraven importants millores.

Vaig inscriurem al curs sense pensar-m’ho, doncs pensava que podria incloure algun d’aquest material a la carpeta que tenia intenció d’elaborar, com a quelcom innovador i diferent. Malgrat tot quan a finals de setembre vaig realitzar el curs, em vaig trobar amb tot el contrari. El material és específic de la intervenció individual que no té res a veure amb els fonaments del curs realitzats i a banda els exercicis apresos que si que es podien impartir, estan pensats per portar-los a terme per professors a nivell d’aula i essent de forma molt continua, uns 15 minuts diaris, pel que no tenia cap mena de sentit poder-los incloure en la meva carpeta.

Pel que es pot dir que el que en un inici estava pensat i programat per la part de materials del meu projecte de pràctiques, va acabar esdevenint una part del projecte de diagnòstic, quedant de nou relegat un projecte vers l’altre.    

Valoració:

En relació als objectius i continguts planificats crec que tot i les modificacions realitzades, s’han anat complint al llarg del desenvolupament del pla de treball.

L’objectiu principal per a mi, era poder endinsar-me en les dificultats d’aprenentatge, conèixer-les a nivell teòric i saber com intervenir-hi a nivell pràctic, construint material específicament dissenyat, doncs com havia exposat en la intervenció dle pràcticum I tot em semblava una mica fruit de la improvisació, almenys per a mi, no per a les professionals que arrosseguen anys d’experiència.

Finalment només ha estat una part concreta de tot el ventall de dificultats en lectoescriptura, però crec que la decisió de destinar tots els esforços a una en concreta ha estat una bona elecció.

M’anima a seguir buscant material i a formar-me en aquest sentit, dons el que he fet amb la dislèxia també ho puc fer amb altres trastorns.

Un handicap que veig en aquesta carpeta és una mica el caràcter general. Donc com molt bé diu Eulàlia Torras de Beà en el seu llibre Disléxia en el desarrollo psíquico: su psicodinámica, no hi ha cap infant dislèctic igual i per tant no hi ha un material genèric que funcioni per cadascuna de les peculiaritats. Malgrat tot al meu favor m’agradaria dir que el fet d’haver recollint forces exemples, i partint d’un bon diagnòstic, el professional sabrà adaptar-lo de forma adequada.

Aquest va lligat a un dels que considero un punt dèbil del material, doncs el fet de no haver estat dissenyat expressament per a un subjecte, o aplicat a alguns infants, li treu certa practicitat, així com tampoc s’ha donat un procés d’avaluació del mateix.

Les característiques del centre, les temporalitats del pràcticum, conjuntament amb el volum de feina que suposa realitzar dos subprojectes a la vegada, crec que han estat factors detonants per què això hagi esdevingut així.

Les principals dificultats ens les que m’he trobat han quedat paleses al llarg del diari, doncs han estat la manca de concreció i constants canvis, que han afectat a les temporalitats, i amb ella segur al resultat final del material.

Un altre aspecte que m’agradaria comentar com a dificultat és que en ocasions m’ha estat complicat separar un subprojecte de l’altre, i en moltes de les activitats dissenyades pensava en Blau coma receptor de l’activitat, quan en realitat no era així.

Però en general penso que el resultat ha estat bo, i m’ha estat de gran utilitat ja que m’anima a seguir cercant informació i formant-me.