INPP

En acabar el pràcticum 1, i ja tenint en ment el pràcticum 2, on volia realitzar un diagnòstic psicopedagògic i material per la lectorscriptrura, em vaig assabentar de l'existència d'un curs per a professorat, que proporcionava eines i materials per a avaluar el desenvolupament neuromotriu i estimular-lo a través d'un programa d'exercicis.

Vaig pensar que m'aniria bé per a elaborar nous materials per a la lectoescriptura, ja que connectava exercicis motors amb aprenentatges. Però a l'hora de la veritat això  no va ser exactament així, i el que realment vaig descobrir en aquell curs, va ser una nova concepció teòrica sobre “el rerefons” de moltes de les dificultats d'aprenentatge que es diagnostiquen, i que ara m'agradaria compartir amb vosaltres com una part més del pràcticum, ja que si no hagués hagut de realitzar aquest projecte segurament no hagués conegut aquesta nova concepció.

Aquest curs concret en el que vaig participar era un programa específic per a professors que neix d'una teoria molt més profunda i extensa elaborada per “ The Institute for Neuro-Physiological Psychology ( INPP)”

Des d'aquest institut, després de realitzar diverses investigacions, es sosté la teoria de l'estreta relació que existeix entre la integració dels reflexes primitius i l'èxit en els aprenentatges, considerant que un bon control de l'equilibri, una bona coordinació corporal, un bon funcionament oculomotriu..., són la base d'un bon aprenentatge.

Es considera que el moviment és el primer llenguatge del nen, doncs a través d'aquest comença a explorar el món i a adquirir el control sobre el seu propi cos. El nivell més avançat del moviment és la capacitat de quedar-se completament quiet ( Rowe, N 1995), i fins que el nen no té el control del moviment i la capacitat d'estar estàtic, tampoc té les habilitats físiques necessàries per  a aprendre dins de l'aula.

S'aconseguiex un control absolut del cos de forma progressiva a partir del desenvolupament de diferents sistemes de l'infant, primerament el sistema motor, seguit dels sentits, equilibri, tacte, del sistema auditiu i finalment el sistema visual.

El desenvolupament de cadascun d'aquests sistemes, especialment el motor i els sentits segueixen una seqüència cronològica estricta, aproximadament igual per a tots els infants independentment de la seva cultura. Per exemple en el desenvolupament motor es dóna de forma progressiva un control absolut del cos partint primerament d'un assoliment del control del cap. O en el sentits, el primer que es desenvolupa es el de l'equilibri, coma  element per a sentitr-se segur amb la gravetat.

Si ens fixem bé amb els sistemes a desenvolupar, tots tenen una clara relació amb els aprenentatges. En el cas auditiu per exemple, una bona discriminació auditiva és necessària per tenir una pronunciació i articulació clares. Una comprensió auditiva ben enfocada és essencial per a la concentració i la memòria. O en el cas del sistema visual, no únicament entesa com la capacitat visual sinó com a quelcom més, on una mala percepció de la profunditat, la manca de moviments de seguiment visual regulars, pot dificultar el seguiment de les paraules en una línia quan es llegeix, o la manca d'habilitat per a enfocar la vista ràpidament des d'una distància llarga a una de mitja o curta és essencial a l'hora de copiar .

En definitiva i per no allargar-me massa en les explicacions específiques i donar una explicació segurament molt senzilla però més planera per a tots. La teoria del desenvolupament neuromotriu en els aprenentatges, explica la relació estreta que existeix entre aquests conceptes, i parteix de la premissa que un bon desenvolupament neuromotriu és una la base per un bon rendiment acadèmic.

Des d'aquest programa, es defensa que molts problemes d'aprenentatge, tals com dèficits d'atenció, dislèxies , lateralitats creuades, ... tenen una base física que pot treballar-se a partir del programa i que si no desapareixen si que es pot incidir en una clara millora dels seus símptomes.

Per entendre-ho d'alguna manera, el nostre cos té una sèrie d'estímuls preparats per actuar en determinats moments cronològics ( el naixament, el gateix, l'exploració d'objectes...) uns estímuls que si no es desenvolupen en l'odre determinat i en el moment que els toca, poden quedar-se latents afectant al desenvolupament d'habilitats posteriors, i això té una incidència directe en l'adquisició d'aprenentatges. En el cas que dèiem del moviment motor, no podem demanar a un infant que estigui quiet en una aula, quan no té la capacitat de controlar el seu cos. No podem demanar a un infant que aprengui escrigui sense faltes, quan potser una disfunció ocular li ho està impedint.

 Clarificar que el curs que vaig realitzar jo, era un curs per a professors per tal de fer un treball de prevenció i avaluació des de les escoles, un curs per dir-ho d'alguna manera, adaptat a unes necessitats concretes i específiques detectades. La “teràpia” pròpiament dita en infants que presenten dificultats acadèmiques associades a un pobre desenvolupament neuromotriu són  tractades per a professionals experts que han realitzat una formació més llarga i específica.

Són continguts molt específics i densos en els quals no volia profunditzar, perquè no tinc el nivell d'aprofundiment en la matèria per fer-ho, però si que m'agradaria des d'aquest bloc fer una petita pinzellada a les noves concepcions, que ens poden ser molt útils tan a nivell formatiu com informatiu.

En aquesta web podreu trobar informació el que porten a terme, i informació molt més concreta sobre determinades dificultats d'aprenetatge. Us invito a que hi feu un cop d'ull, jo ho he trobat quelcom molt innovador

http://www.inpp.es/