PRESENTACIÓ DISLÈXIA

Primerament per parlar de la dislèxia i a mode d’introducció/ presentació us adjunto un document del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, on podrem trobar algunes consideracions sobre l’aprenentatge de la llengua escrita, una petita introducció del que és la dislèxia i la presentació d’alguns protocols d’observació i intervenció a l’aula. 

PRESENTACIÓ DISLÈXIA

PROVES ESTANDARITZADES PER AVALUAR LA DISLÈXIA

1. AVALUAR LA DISLÈXIA

Publicat a Evaluación i diagnóstico http://www.ladislexia.net/definicion/evaluacion-y-diagnostico/

La  finalitat de l’avaluació de la dislèxia és identificar les dificultats concretes d’un subjecte, per crear el seu perfil de rendiment i poder establir un programa d’intervenció adequat. Per tant en contra de les nombroses opinions, el principal objectiu no és descartar o no el diagnòstic de dislèxia, sinó trobar les vies per poder establir un tractament efectiu, que , a més, a curt termini, descartarà o corroborarà el diagnòstic.

Quan se sospita que un infant pot ser dislèxic s’ha de portar a terme una entrevista personal amb la família en que es realitzi una anamnesi prèvia, els quals els seus punts fonamentals són els principals trets del desenvolupament, el component genètic, l’escolarització i les circumstàncies que l’han portat a pensar que pot existir una dislèxia.

Després de realitzar aquesta primere entrevista cal descartar qualsevol deficiència sensorial o cognitiva, pel que es demanarà un examen visual i un auditiu ( en cas que no s’hagin realitzat en els últims anys), i es passaran les proves oportunes per obtenir el seu CI, així com la baremació en processos de memòria de treball, la velocitat de processament, raonament perceptiu o la comprensió oral.

També es poden incloure l’avaluació d’altres capacitat Psicomotrius, tot i que no es considera necessari realitzar aquests tipus de proves sin no s’aprecien circumstàncies específiques.

-     Proves d’avaluació de la Psicomotricitat

o    Reconeixement de l’esquema corporal amb les proves de Piaget i Heta

o    Avaluació de la lateralitat amb la prova de la dominància lateral del test de Harris

o    Valoració de la percepció espacio-temporal i del funcionament perceptiu amb el test Gestàltic Viso-Motor de Laureta Bender.

Després de l’avaluació de les capacitats intel·lectuals passem a les d’anàlisi específic de la lectoescriptura, pel qual existeixen nombrosos tests estandarditzats:

EDIL: Prova de lectura on s’avalua l’exactitud, la comprensió i la velocitat.

El TALE: Constituït per varies proves de lectura i escriptura que permeten valorar ràpidament el nivell general del subjecte en aquestes tasques.

DST-J. Test per la detecció de la dislèxia: És una bateria breu d’screening o detecció ràpida de la dislèxia que s’aplica des dels 6´5 als 11 anys.

PROLEC-R: Test utilitzat de 1r a 6è de primària per avaluar els processos lectors, és dir, la capacitat lectora i les estratègies que segueix el subjecte per llegir, pel que també es poden observar quins mecanismes estan alterats.

PROLEC-SE: Test de lectura que avalua els processos lèxics, sintàctics i semàntics implicats en alumnes de 1r a 4t d’ESO.

PROESC: Test que avalua els processos implicats de l’escriptura des de 3r de Primària a 4t d’ESO.

TCP, Test de processos de comprensió: Prova que permet avaluar el nivell de comprensió lectora en infants d’entre 10 i 16 anys.

Independentment dels tests utilitzats, per realitzar una adequada avaluació de la dislèxia és imprescindible valorar certs processos específics relacionats amb la lectura que ens donaran la clau per orientar el programa de intervenció.

- Lectura de paraules i pseudoparaules

- Eficiència lectora; comprensió i fluïdesa

- Conciència fonològica: identificació i supervisió

- Memòria fonològica

- Deletreig de parules

- Reconeixement de paraules

- Escriptura de paraules al dictat

- Decisió ortogràfica

- Probes RAN ( noms ràpids d’imatges)

- Fluidesa verbal

- Expressió escrita

- Cal·ligrafia i domini matemàtic ( associat)

Fins aquí la web detalla com s’hauria de realitzar una evaluació bàsica per poder establir el diagnóstic diferencial de la dislèxia evolutiva, tot i que també anuncia dos altres tipus d’avaluacions:

a) Avaluació d’Screening

Consisteix en una avaluació breu en la que se obté  una mostra significativa del nivell lectoescriptor del subjecte, amb la finalitat de decidir si portar a terme una avaluació més exhaustiva o no, així como plantejar la necessitat d’intervenció.

Per potrar a terme l’avaluació d’Screening s’utilitza una prova d’eficiència lectora, una prova per avaluar la capacitat de decisió ortogràfica amb  pseudohomofons i una prova de lectura de paraules i pseudoparaules per analitzar el contrast, (velocitat i errors), entre ambdues.

b) Avaluació dinàmica

L’avaluació dinàmica permet valorar el progrés d’un subjecte que estigui potrant a terme un programa d’intervenció específic, amb la finalitat de valorar i controlar la seva evolució, el que a més, de donar dades sobre l’eficàcia de la intervenció, servirà de guia per anar adaptant la mateixa funció dels resultats, i permetrà modificar la intervenció per que sigui més efectiva, ja que, la heterogeneitat existent en la dislèxia, fa necessari adaptar la intervenció a las característiques d’aprenentatge de cada individu.

Per portar a terme aquest procés de seguiment utilitzen un registre d’indicadors dinàmics de l’èxit lector, que es basen amb la fluïdesa  lectora, (velocitat, exactitud), que van començar a utilitzar-se a EEUU al 2004 mitjançant els DIBELS (Dynamic Indicators of Basic Early Literacy Skills) i actualment  s’estan implantant al sistema educatiu de la Comunitat Canària amb el nom d’ IDEL, (Indicador dinámico del éxito en la lectura)

2. Proves estantadritzades

En el document següent podreu trobar un recull de les proves disponibles per tal d'avaluar la dislèxia

DOCUMENT PROVES ESTANDARITZADES

DISSENY MATERIAL

Com ja s’ha pogut veure al llarg del Blog, la segona part del pràcticum va destinada a elaborar un dossier de material per treballar amb alumnes amb dislèxia.

Al realitzar les pràctiques una de les coses que m’ha sorprès més, és que la meva tutora té molt clar què treballar, com fer-ho, i que s’aconsegueix amb cada material... té molt clares les característiques de cada infant amb el què tracta i mitjançant el joc va treballant els diferents aspectes amb cada infant. Suposo que és fruit de l’experiència, de la formació... però em fascina aquest domini de les diferents dificultats amb les que tracta i el coneixement pràctic que té de les mateixes.

Barrejant aquesta fascinació, i aquestes mancances pròpies vaig decidir poder elaborar un material com a mitjà per conèixer una dificultat d’aprenentatge de manera específica i poder disposar del material necessari ( ja que a mi ni molt menys em surt de forma espontània) per a abordar-lo dins el contexts terapèutic de l’aprenentatge.

Per tant la segona part del meu pràcticum consisteix en recollir activitats ( del centre i de fora del centre), ordenar-les i crear material tant per  mi com pel centre, rennovant l’existent i afegint-n’hi de nou.

El dossier de material serà el resultat final del pràcticum, ara per ara, a mode d’exemple del que vaig fent recopilo en aquest espai del blog alguns dels materials i webs consultades per portar-lo a terme, que es configurarien com la base del treball elaborat.

Per exemple en el blog:

http://auladeeducacioespecial.blogspot.com.es/2010/04/dislexia-orientacions-i-activitats.html

Trobem algunes orientacions i activitats pensades epr alumnes amb dislèxia:

1.DISLÈXIA: Orientacions i activitats

Orientacions (educació primària)

• Per a l’alumne/a amb dislèxia la lectura i l’escriptura suposen un esforç molt gros que implica major cansament i lentitud. A més es produeixen errades (substitucions, omissions, addicions...). La comprensió lectora es sol veure afectada perquè la major part de l’atenció es dedica a la descodificació i també a causa dels errors en la dicció.
• Necessitarà més temps per acabar la feina i per a copiar informació de la pissarra. Quan sigui possible evitarem que hagi de copiar texts llargs de la pissarra, en alguns casos a lo millor li podrem donar una fotocòpia.
• També necessitarà més temps per a fer els deures a casa. Convé abreujar la feina que hi hagi de fer.
• L’exigència de velocitat en la feina de l’aula per fer el mateix que els companys és frustrant per a l’alumne/a amb dislèxia. L’afavorirà disminuir el volum de feina encara que no es deixin de treballar els objectius i continguts del grup. Per exemple: En les activitats que es repeteixen, pot fer-ne 5 enlloc de 10.
• Llegir els exercicis i exàmens de forma oral abans de començar. Ajudar a l’alumne amb dislèxia a llegir activitat per activitat així com les vagi fent. Possibilitat de que respongui de forma oral per saber si el contingut el té clar.
• Adaptar l’espai als exercicis i exàmens de manera que les activitats estiguin més seqüenciades i clares. Desglossar algunes activitats en parts més simples.
• Acordar que no escrigui els enunciats de les activitats, tant a classe com a l’hora de fer els deures a casa.
• Alabar allò que faci bé. Si ha ajuntat dues paraules, però ha començat en majúscula després d’un punt, alabar-li açò darrer a més de fer-li veure l’errada. Valorar els avenços que fa respecte el seu propi nivell.
• Seleccionar allò que es corregeix. Marcar aquelles faltes que pensem que són prioritàries.
• Valorar la seva feina més pel contingut que pels errors d’escriptura.
• Proporcionar informació per altres vies a més de l’escriptura.
• És important tenir en compte que potser se l’haurà d’ajudar a organitzar l’agenda.
• Donar-li oportunitats d’intervenir en aquells moments en els quals sabem que pot fer aportacions al grup, i en canvi anar en compte amb provocar situacions difícils per a ell/a, per exemple fent-lo llegir en públic en veu alta si no ho vol fer. Si ha de llegir davant la classe convé proporcionar-li amb temps el text que haurà de llegir.
• Aprofitar si sabem que el fillet/a amb dislèxia és competent en alguna cosa en especial, fent-lo sentir exitós en aquell aspecte.

Possibles activitats afavoridores que es poden fer a l’aula

Activitats per a desenvolupar la via fonològica:

• Pensar paraules que tinguin el mateix so inicial.
• Comptar les síl•labes de les paraules.
• Comptar els sons de les paraules.
• Manipular els sons de les paraules: dir “foca” sense la “f”, “dofí” sense la “d”,...
• Identificar sons iguals en paraules diferents: “sol”, “sal”, “son”,...
• Substituir fonemes formant paraules noves: si a “matí” se li canvia la “m” per la “p” queda “pati”.
• Donar frases escrites amb totes les paraules juntes, i que les hagin de separar correctament.
• Anomenar objectes de la classe sense dir la síl•laba final (llapis->lla, goma->go...)
• Dir a un/a alumne/a el nom d’un animal a l’orella, i després ell/a l’ha de dir sense la síl•laba final. Els altres alumnes han de saber quin animal és.
• Cercar noms d’objectes que comencin amb un so determinat. O també noms dels alumnes de la classe.
• Jugar al joc del penjat.
• Jugar a l’scrabble.
• Jugar a veig-veig.
• Jugar a les paraules encadenades.
• Bingo de lletres.
• Dòmino de lletres.

Activitats per a desenvolupar la via lèxica:

• Completar paraules a les quals hi falten grafies.
• Completar oracions a les quals hi falten paraules.
• Jugar al memory de paraules.
• Ordenar paraules per a elaborar frases.

Activitats preventives i que afavoreixen el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura

• Afavorir un ensenyament multisensorial de les lletres, involucrant el major nombre de sentits
• Grafies en paper de vidre per a repassar amb el dit.
• Fer lletres amb plastilina.
• Dibuixar les lletres amb el dit sobre l’arena a la vegada que es diu el nom.
• Escoltar com sonen.
• Veure-les dibuixades.
• Mostrar les vocals i a continuació les lletres que no necessiten suport vocàlic per a pronunciar-les, per exemple: la “f” i la “s” (fricatives), la “m”i la “n” (nassals), la “l” i la “r” (líquides).
• Classificar dibuixos segons tenguin el mateix so inicial.
• Fer treball de rimes.
• Practicar la repetició de ritmes.
• Confegir paraules a partir de lletres mòbils.

Fonts consultades:

- Buisán, N. Conceptes bàsics de la dislèxia. 2006. Document lliurat en el curs: "La dislèxia dins l'àmbit educatiu",organitzat pel CEP de Menorca durant l'any 2006.

- Jiménez, J.; Ortiz, M. del Rosario. Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Teoría, evaluación e intervención. Madrid: Síntesis, 1998.

- Artigas, J. Quince cuestiones básicas sobre la dislexia. http://www.disfam.net/mod/resource/view.php?id=7 (19 de maig de 2008)

- DISFAM. Associació Dislèxia i Família. http://www.disfam.net (19 de maig de 2008.

- Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (19 de maig de 2008).

2. MATERIAL PER A TREBALLAR LA COSNCIÈNCIA FONOLÒGICA

En aquests dos enllaços us facilito material que anat recopil·lant per a treballar la consciència fonològica

ACTIVITATS_ 1

JOCS_2

CONTES

Una de les meves grans passions són els contes infantils, els quals des de ja fa uns anys col·lecciono, llegeixo, classifico i recomano.

Vaig començar a aficionar-me al món dels contes sobretot per les il·lustracions i més endavant conte rere conte he descobert el gran poder educatiu que tenen, i la multiplicitat de situacions en les que els ens poden ser de gran utilitat, no únicament per un entreteniment.

Per mi els contes infantils, tenen la capacitat d’explicar situacions, sentiments i  problemàtiques, sovint complicades pels adults ( que tenim tendència a complicar-nos la vida)  d’una manera senzilla, amb paraules reals i de manera efectiva als infants. Pel que els llibres infantils a vegades ens són més útils als grans que els petits.

Per aquest motiu penso que poden ser una eina més per a treballar la dislèxia, i tot i que podrien configurar de l’apartat materials... he preferit posar-ho en una entrada nova i donar-li la importància que mereix.

Tot seguit passo a compartir alguns dels llibres que crec que podrien ser útils en aquesta temàtica

1. EL CASSÓ DEL GERARD.

Dins la meva col·lecció, tinc diferents temàtiques, associades sovint als diferents sentiments i/ o dificultats que treballa. Un dels llibres estrella és El cassó del Gerard.

 És un llibre que explica la història d’un nen, en Gerard que des del seu naixement l’acompanya una dificultat, sense que ho digui en cap moment, tot apunta a la síndrome de down.

Tot i que la síndrome de down  no és comparable amb la dislèxia, si que podem trobar alguna similitud amb el tractament que es dona a aquesta dificultat.

Al conte es reflecteix com les dificultats interfereixen de forma significativa en el desenvolupament de la nostra vida quotidiana, i que aquestes poden ser veritablement un greu problema que ens faci sentir malament, i que en més d’una ocasió ens agradaria fins i tot poder desaparèixer.  

Gràcies a l’ajuda de persones comprensives, malgrat no tinguin la vareta màgica de fer desaparèixer aquella dificultat tant pertorbadora, ens pot donar i ensenyar estratègies per a fer-la més suportable. Ja que les dificultats són presents i potser ens acompanyaran sempre, la millor manera de que no siguin tan visibles és aprendre a conviure amb elles.

En aquest vídeo el podreu veure:

2. EM COSTA LLEGIR

Donada aquesta fal·lera pels contes,  un cop vaig definir el treball del pràcticum em vaig posar a buscar bibliografia associada a la temàtica de la dislèxia, i evidentment vaig obrir una línia paral·lela de literatura infantil. Pel que vaig trobar el llibre em costa llegir.

Col·lecció: Em vols Conèixer?          Autora: Lídia Royo. Ed. Salvatella (2009)

Aquest és un conte infantil que ens parla de les dificultats que davant de la lectura presenta la Blanca, una nena a la que li costa molt llegir; confon les lletres, canvia les síl·labes i substitueix unes paraules per unes altres.

Per tal de superar les seves dificultats la Blanca juntament amb els seus pares va a la consulta de l’Ariadna, una logopeda que l’ajudarà a superar les seves dificultats a partir d’unes pautes de treball.

Un conte molt recomanable no tansols per pares i mestres, sinó pels propis infants. Com un recurs educatiu més de l’aula, especialment si hi ha algun alumne dislèxic.

3. LES LLETRES I JO

Dins d’aquesta búsqueda en la literatura infantil també vaig trobar:

Editorial: Sandia Books (Sandia Publishing SCP)

Autores: Llucià i Bagüés, Iraida (il·lustradora) i Bailey Garrido, Alicia (logopeda)

Estructura: Una primera part de conte il·lustrat per nens i una segona d’Orientacions pedagògiques per pares i educadors que segueixen l’estructura del conte i exposen a més les vivències que acostumen a tenir els pares

Es tracta d’un conte per entendre què és la dislèxia explicat a través dels sentiments d’una nena, que per molt que s’esforça, no aprèn les lletres com els seus altres companys.

En les primeres etapes educatives, les dificultats d’aprenetatge poden arribar a ser angoixants pels infants que les pateixen i pels pares i els educadors. Les autores d’aquest conte- la mare d’una nena dislèxica i una logopeda- volen aportar a través  del relat de les seves vivències i coneixements per ajudar als infants amb dislèxia i a les seves famílies.

El llibre està editata en format interactiu i en format paper i inclou àudio per facilitar la lectura dels més petits, està adreçat tant a nens amb dislèxia com a pares i educadors —logopedes, psicopedagogs, psicòlegs, mestres…—, i ofereix una guia didàctica sobre com uns i altres poden afrontar aquest trastorn del llenguatge que es calcula afecta entre un 5 i un 10% dels nens en edat escolar.

ENTREVISTA A STEVEN SPIELBERG

Steven Spielberg, diagnosticat ja essent un adult de dislèxia explica la seva trajectòria de vida i les dificultats derivades d'aquesta "patologia".

PEL·LÍCULA: TAARE ZAMEEN PAR

FITXA TÈCNICA DE LA PEL·LÍCULA
Títol Original	Taare Zameen Par (Like Stars on Earth)
Any	2007
Durada	165 min
País	Índia
Director	Aamir Khan
Actors	Darsheel Safary, Aamir Khan, Tanay Chheda, Tisca Chopra, Vipin Sharma, Lalitha Lajmi, Girija Oak, M.K. Raina
Sinopsis
Ishaan Awashi, és un infant de 8 anys que viu en un món ple de meravelles que sembla que ningú sàpiga apreciar: colors, peixos, gossos, estels…, un conjunt de coses que sembla que no són importants a la vida dels adults, que es troben més interessats en coses com els deures, les notes, la neteja… Ishaan sembla no poder fer res bé a classe. Quan els problemes que origina superen als seus pares, és internat a una escola amb la idea que li inculqui disciplina, però  les coses no milloren a la nova escola, on Ishaan ha d’acceptar estar lluny dels seus pares. Fins que un dia, el nou profesor d’art Ram Shankar Nikumbh, entra en escena i s’interessa pel petit Ishaan  http://www.filmaffinity.com/es/film748603.html

 

M'agradaria poder compartir dos fragments molt representatius de la pel·lícula:

En el Primer podem veure de forma gràfica, l'entrevista del professor amb els pares, on s'exposen els diferents símptomes que presenta el nostre petit protagonista:

En el segon dels fragments podem veure alguna de les dinàmiques i material per treballar amb infants diagnosticats de dislèxia, unes escenes que recullen les dificultats inicials i els progressos que va realitzant l'infant

DOCUMENTAL DISLÈXIA

EMOCIONAL

Un dels continguts que es van tractar al llarg del primer pràcticum i que em van quedar molt clar va ser els límits que hauria de tenir l’àmbit de la psicopedagogia.Com molt bé explicava Elena Martín en el vídeo del 15è aniversari dels estudis de psicopedagogia de la UOC, un dels límits que hauria de tenir l’àmbit de la psicopedagogia és el context terapèutic, és a dir, el professional de la psicopedagogia no hauria d’aprofundir tant en la naturalesa dels trastorns que giren al voltant dels casos, sinó més aviat centrar-se en les necessitats d’aprenentatge que es deriven dels mateixos trastorns.

 Des del centre àgora, aquest “límit” es té molt en compte i és el que marca la naturalesa de les relacions que s’estableix entre les professionals del centre.

Les dues professionals, pedagoga i psicòloga, actuen de forma independent amb cadascun dels seus usuaris a partir de la seva àrea d’intervenció: àrea dels aprenentatges ( pedagoga) i àrea terapèutica i de creixement personal (psicòloga).

Malgrat tot moltes de les dificultats que apareixen en l’àrea del diagnòstic pedagògic tenen la seva base en l’àrea psicològica, i a l’inversa, alguns trastorns psicològics deriven en dificultats a nivell acadèmic.

És en aquests casos quan les dues professionals estableixen contacte i treballen els casos de forma conjunta cadascuna dins el seu àmbit d’intervenció, realitzant reunions de coordinació per a valorar la tasca que s’està portant a terme, realitzar el seguiment de l’evolució d’aquests casos concrets, i determinar si cal propostes de millora en el procés.

És per aquest motiu que dins la primera part del meu projecte de pràctiques: Informe psicopedagògic, la part emocional la realitzo amb la psicòloga de l’equip, i tampoc no és un tema en el que hi aprofundeixi, tant com ho he fet en els altres aspectes.

L’elaboració de la part emocional, l’he basada en l’anàlisi de l’infant i les seves conductes dins la teràpia de grup que vaig fer en el primer pràcticum i l’an+àlis una mica superficial del dibuix de la casa i de la figura humana, amb l’ajuda de la psicòloga doncs no és una tasca per la qual encara em senti preparada.

Si més no si que m’agradaria poder compartir alguns documents que faciliten l’anàlisi i interpretació dels dibuixos infantils, a mode de consulta i resum.

TEST DE L'ARBRE

TEST DE LA FIGURA HUMANA DE KAREN MACHOVER

DIBUIX I PERSONALITAT

INTERPRETACIÓ DE DIBUIXOS

ARBRE - CASA- PERSONA